Avui pos una agulla amb anècdota... la vaig fer el mes d'octubre i té la seva història.
Després de 7 anys d'esperar, el nostre grup de ball vam anar a actuar a Andorra... (el primer intent d'anar a Andorra ens va deixar aturats a l'aeroport de Barcelona per culpa d'una gran nevada). La qüestió és que el meu pare, que és un dels cantants del grup, estava tot il·lusionat per anar a la muntanya però una setmana abans... oh! mala sort! es va fer un esguince i va haver de quedar a casa.
Jo vaig fer aquesta agulla del seu peuet embenat, amb el seu nom, i la vaig dur posada tot el cap de setmana... així ell hi va ser... i tots vam riure un poquet.
Hoy pongo un broche que hice el mes de octubre y que tiene su historia.
Desués de esperar 7 años, nuestro grupo de baila fue a actuar a Andorra... (era la segunda vez que intentabamos llegar allí, ya que la primera vez nos quedamos en el aeropuerto de Barcelona por culpa de una nevada que cerró todas las carreteras). El caso es que mi padre, que canta en el grupo, estaba muy ilusionado por ir a la montaña pero una semana antes... oh! mala pata!! se hizo un esguince y tuvo que quedarse en casa.
Yo hice este broche de su pie, con su nombre, y lo llevé puesto todo el fins de semana... así él estuvo allí y nosotros nos reimos un poco.
Bon cap de setmana
Feliz finde!!
Avui no sabia molt bé què posar per començar la setmana i he pensat posar aquesta al·loteta tan primaveral per contrastar un poc amb el dia tan lleig que fa... tan bé com havia començat la primavera i ja es torna a espanyar! Volem caloreta ja!!
